Anem a jugar amb els trucatges de Méliès.
Farem desaparéixer parts del nostre cos, farem aparèixer-desaparèixer objectes (joc cadires) i també introduirem les tècniques actuals com el CRHOMA per a jugar amb la il·lusió òptica tal com feia Méliès.
01
02
03
04
Queen
The Police
Metallica
Queen
05
06
07
Rolling Stones
Gun's Roses
AC-DC
Malgrat l'absència de so en les pel·lícules, la música complia una curiosa funció a més a més de la d'ambientar a l'espectador: Era una eina molt útil a l'hora d'amagar el so produït pel projector, que distreia l'atenció del públic. Era habitual escoltar músics tocant en viu, especialment pianistes.
Les sales més modestes comptaven amb un fonògraf, i en algunes sales molt grans, fins i tot disposaven d'una orquestra simfònica o un cor, situats darrere de la pantalla.
Slapstick és el nom en anglès d'un instrument de percussió anomenat fuet, el qual té un so estrident, cosa que el fa útil per simular cops de bastó, sense fer mal però fent molt efecte, en una classe de comèdia d'humor visual del mateix nom que es nodreix principalment de l'antic cinema còmic.
Les noves tècniques, l'esperit creatiu i emprenedor dels cineastes i la recerca del més difícil encara, va fer que s'imposés el cinema sonor, acabant, no sense dificultats i deixant a molta gent en el camí, amb el cinema mut. Quan el cinema sonor va demostrar la seva rendibilitat, les pel·lícules mudes, malgrat la seva art, van quedar condemnades a passar a la història. El cinema mut havia durat 35 anys.
Estem treballant "el cinema", la història i la seua evolució, analitzant els llenguatges emprats en esta disciplina artística per arribar a fer un treball de doblatge i de filmació de cine.
Farem un recorregut per la història del cine vegent la seua evolució del cinema mut al cine sonor.